“Quan la marea baixa a la posta de sol. Jo passejant per la platja cap a la duna. Ponent. El mar deixa llepant la sorra un rastre de pedretes de diferents colors, totes molt polides. Còdols petits, desgastats, llimats per l’aigua.
Caminant pots llegir històries, universos, com un dibuix d’un llenguatge desxifrable, partitura. Històries escrites pel mar, irrepetibles. Dipositades en aquell mateix moment perquè algú pugui llegir-les.
Em deixo portar, i no sé per què ben be, vaig recollint les més significatives, o que potser em fan l’ullet, i entre elles i jo creem un ritme de lectura i de interpretació, desxifrat de la mà de la poesia, de la intuïció que es fa realitat.
Regal dels déus just per aquell moment irrepetible.”
“ NO ÉS UN COR DE PEDRA,
ÉS UNA PEDRA QUE HA TINGUT EL VALOR DE
CONVERTIR-SE EN COR”
Caminant pots llegir històries, universos, com un dibuix d’un llenguatge desxifrable, partitura. Històries escrites pel mar, irrepetibles. Dipositades en aquell mateix moment perquè algú pugui llegir-les.
Em deixo portar, i no sé per què ben be, vaig recollint les més significatives, o que potser em fan l’ullet, i entre elles i jo creem un ritme de lectura i de interpretació, desxifrat de la mà de la poesia, de la intuïció que es fa realitat.
Regal dels déus just per aquell moment irrepetible.”
“ NO ÉS UN COR DE PEDRA,
ÉS UNA PEDRA QUE HA TINGUT EL VALOR DE
CONVERTIR-SE EN COR”
moviment en la natura